Recta final- Fitxa bàsica del disseny

Ja estem a la recta final de l'assignatura i ara ens toca fer un magnífic projecte on les tecnologies i l'aprenentatge significatiu siguin el centre del nostre entorn plantejat. Adjunto a continuació la meva fitxa bàsica del disseny on podeu observar de manera esquematitzada tots els meus plantejaments... ESPERO QUE US AGRADI!!!

FITXA BÀSICA DE DISSENY- Maria López López
Títol	Com entendran la carta els Reis Mags d’Orient si no s’entén tot el que escrivim?
Descripció dels Agents	Aprenents: alumnes de 1rB d'una escola de Sant Joan. Mediadora: mestra d’informàtica de l’escola i mestra tutora de 1rB. Tecnologia mediadora: Ordinadors amb sistema operatiu Windows (connexió a Internet).
Descripció del problema	-Problema en termes tecnològics: Als discents de primer els hi costa redactar documents coherents, fet pel qual, la carta als reis no serà un text del tot estructurat, cohesionat ni entenedor en la seva totalitat. S’apropen els nadals i la il·lusió creix entre els alumnes més petits del centre. Aquests amb un nivell molt bàsic de lectoescriptura plantegen la situació de com els reis podran entendre les seves demandes, si les seves redaccions molts cops són il·legibles. Sota aquesta perspectiva es pensen solucions al problema per tal que els nostres estimadíssims Reis Mags puguin rebre les seves peticions i regalar, un any més, somriures i alegries. Partint d’aquest fet, la mestra planteja que els alumnes pensin en solucions al problema, però no solucions qualsevols sinó, argumentades, ja que tal i com es diu al material web “si no es pot argumentar per què s'ha fet una cosa, probablement és perquè no es tenia una bona raó per a fer-la”. Finalment, després de molt reflexionar i sorgir alternatives d’escriptura tals com la redacció per part dels pares o de germans, o marcar simplement en els fulls de les joguines allò que volen, un dels discents proposa utilitzar les noves tecnologies per tal d’apropar-se a una escriptura més llegible (ja que els pares podrien corregir les cartes a l’ordinador sense que els reis poguessin notar els canvis realitzats).D’aquesta forma, el dies abans de l’esperada cavalcada, els nens podran oferir els seus desitjos al carter reial i de la mateixa manera, seran entesos per ses Majestats. Però sorgeix un nou problema, certs alumnes no gaudeixen d’ordinador a casa i per tant, entre tots, es decideix fer la feina des de l’escola.   Partint d’aquesta base, la mestra-tutora els va plantejar de basant-se en les seves motivacions i per tal de resoldre el problema, podrien parlar amb la professora Felissa (mestra d’informàtica) per poder fer la màgica carta des dels ordinadors del centre. Els alumnes molt motivats i amb grans il·lusions en els seus rostres van dir de fer diferents activitats de nadal a partir de l’ordinador ja que tal i com alguns van argumentar, la informàtica era la seva assignatura preferida.   Cal indicar, també, que es tracta d’un cas real i proper al nen, sorgit de les seves necessitats i plantejat gràcies a la motivació que produeix tractar aquest tema des de l’escola. Un aprenentatge que ben segur, es transforma en significatiu i funcional.   -Tipologia de problema segons Jonassen:   Partint del fet que un problema és quelcom que es desconeix (l’escriptura correcta i coherent) i sabent que hi ha algú que creu que val la pena descobrir (alumnes de 1rB) tot tenint un valor social, cultural i intel·lectual per a ells (festivitat reconeguda arreu del món) cal plantejar-se la resolució d’aquest. El problema de l’escriptura de la carta als reis segons la seva estructuració es tracta d’un problema mal estructurat ja que al trobar-se en les activitats diàries la seva solució no és predictible ni convergent (solucions alternatives) i per altra banda, tal com em vist en la proposta, cal que els estudiants expressin la seva opinió personal i les seves creences sobre el problema. Ens trobem enfront  un fet complex ja que no tots els infants de la classe gaudeixen d’un ordinador a casa i per altra banda, tenen un domini divergent de coneixements i pràctica sobre les noves tecnologies. També cal dir que el nombre de temes, funcions i variables que actuen en el problema són diverses i d’igual manera, les interaccions i la predictibilitat del comportament d’aquests ítems. En relació a l’especificitat de camp podem dir que les habilitats per a resoldre problemes estan situades, integrades i depenen del context o domini, és el cas dels alumnes de 1r que per trobar-se en una fase d’inici a la lectoescriptura, per mitjà del codi escrit en paper troben moltes dificultats, però l’ordinador és una eina que pot tractar aquest fet des de diversos nivells, existint programes que permeten escriure la carta de manera automàtica tot clicant els discents a dibuixos representatius d’allò que s’escriurà. D’igual manera el context escolar és propici per ensenyar aquest tipus d’aprenentatge i és lògic que sigui el lloc on s’emmarquin aquest tipus de problemes. Per tant, és un problema situat sent el context de vital importància a l’hora de definir el problema. Es tracta d’un problema que en un inici requereix la presa de decisions, ja que necessita comparar i contrastar els avantatges i inconvenients de les solucions alternatives que havien pensat els discents per tal de crear la carta. Partint del fet que les decisions es justifiquen per la importància que es concedeix a cadascun d’aquests factors, finalment es va decidir realitzar-la en ordinador. Per altra banda, també és un problema que usa regles ja que trobem múltiples vies de solució i múltiples regles que dirigeixen el procés de solució (tal com escriure la carta en Word, corregir-la amb un corrector on-line o bé, fer-la per mitjà del clic a dibuixos representatius i d’aquesta manera de forma automàtica es vagi creant l’escrit). Ens trobem enfront un objectiu clar (aconseguir una carta amb coherència i estructuració per tal que els Reis Mags d’Orient l’entenguin) però no restringit a un procediment o mètode. Per altra banda, cal seguir unes regles (en el nostre cas, anar llegint les preguntes que es proposen i clicar la icona segons la resposta més personalitzada) per arribar a la solució, seguint d’aquesta manera una estructura concreta.
Plantejament del problema	El problema apareix en la vida d’aquests alumnes al donar la mestra un petit text corregit que havien creat els mateixos discents i explicar que haurien d’intentar millorar, ja que no s’entenien moltes de les paraules escrites (i que per altra banda, ja s’havien treballat amb anterioritat dins l’aula). Posteriorment, la docent fent punt i apart a aquest fet, va introduir el tema de la festivitat nadalenca, com la prepararien a l’escola i quines activitats es realitzarien (ja que s’havia de començar a parlar, per posar-se en marxa). En aquell moment, al produir-se un debat a classe sobre el  nadal, un dels nens va comentar que a ell li faria la carta de reis la seva mare perquè ell no sabia escriure bé i els reis no l’entendrien. Partint d’aquest fet, la mestra va intentar fer veure a l’alumne que això no hauria de ser així i que hauria de ser ell mateix qui redactés els seus desitjos. Es va crear un debat, i tots van començar a opinar sobre el tema, exterioritzant alguns d’ells la por que ses Majestats no poguessin entendre el que posaven i per tant, quedar-se sense regals.  Creada la situació, la docent de l’aula va donar pas a la improvisació per dialogar amb tots ells i proposar cercar alternatives per tal que ells mateixos fossin els que escrivissin la carta, i que de la mateixa manera, fos entesa. Van sorgir diferents opinions i maneres de fer-la (corregida per la mestra, feta pels germans...) totes elles argumentades, fins que en Joel (alumne) va comentar de fer-la en ordinador i així es podria corregir i no es veuria que havien tingut ajuda. Els nens a l’escoltar la idea es van mostrar motivats i amb ganes d’iniciar-la. Partint d’aquesta important base, i veient el furor que havia causat el plantejament, la docent va utilitzar aquesta magnífica idea per proposar realitzar diverses activitats nadalenques en cooperació amb la mestra d’informàtica per tal de gaudir de nous recursos, aprendre a utilitzar l’ordinador i cercar solucions a problemes dels discents. Per altra banda, van sorgir preguntes per part dels més petits: Com podrem escriure una carta tan llarga? No sabem amb quin programa s’ha de fer? Com la podrem imprimir? Se’ls va tranquil·litzar dient que ho faríem pas per pas, de manera conjunta i que gaudíem del temps suficient per poder fer moltes activitats amb l’ajuda de l’ordinador.
Context de l’activitat	Les activitats es realitzaran en el context de l’aula d’informàtica del centre, la qual consta de 28 ordinadors amb sistema operatiu Windows, connexió a Internet i recursos addicionals tals com la impressora, escàner, cascos i amplificadors de so. Per altra banda, l’aula té una la pissarra digital connectada a l’ordinador de la mestra per poder mostrar de manera general els passos a seguir per tots els alumnes, en la realització dels diferents exercicis.
Característiques dels aprenents	Grup de 28 alumnes de primer de primària (classe B) de l’escola format per 15 nens i 13 nenes. Tots els alumnes es coneixen d’anys anteriors i la majoria viuen al mateix poble de Sant Joan Despí motiu pel qual tenen relació dintre i fora de l’escola. És un grup bastant unit (cohesionat) i amb esperit de solidaritat i ajuda. Es poden observar vincles clars d’amistat i companyerisme en el grup en general, tot i que com és normal, també trobem subdivisions grupals més petites amb persones que entre elles són més afins. Com a grup, aquesta classe és bastant viva i moguda, i en general tenen força iniciativa en les activitats. A nivell d’aprenentatges hi ha ritmes diferents i el procés d’aprenentatge més lent d’algun dels alumnes marca divergències a l’hora de treballar certs aspectes. Tot i així, la majoria tenen un nivell estandaritzat per l’edat que permet realitzar les classes sense  problemes greus de comprensió de conceptes. A nivell comunicatiu, són molt expressius i els hi agrada participar i donar la seva opinió sobre tots els aspectes treballats a l’aula. D’igual manera, són actius en l’explicació de les seves experiències personals viscudes, tot donant interessants exemples sobre temes tractats dins l’aula. La majoria d’ells són castellanoparlants, existint molt poca immigració dins del centre (en concret dins de la classe de 1rB no hi ha cap discent no nascut a Catalunya).
Competències especifiques	Competències: Per competència entenem la capacitat de posar en pràctica de forma integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de personalitat que permeten resoldre situacions diverses. El concepte de competència va més enllà del “saber” i el “saber fer” ja que inclou el “saber ser” i el “saber estar ”. Tenen gran importància educativa pel fet de crear aprenentatges transversals i posar en relació tot tipus de continguts amb l’habilitat de poder ser utilitzats en diversos contextos. Competències bàsiques generals d’etapa: Competència comunicativa lingüística i audiovisual à És la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació i el propi cos, amb la gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat dels diferents suports i tipus de textos en referència a les diferents funcions. Per tant, els alumnes adoptaran com a rere fons de les nostres activitats aquesta competència, per mitjà de la redacció de la carta als reis per escrit amb el suport de les TIC, i per mitjà en aquest cas, de la llengua castellana tot treballant l’estructuració d’un test d’aquestes característiques. Competència artística i culturalà És el coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, que s’utilitzen com a font d’enriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimoni de cada cultura, de cada poble. També inclou la capacitat de crear produccions artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics. Per aquest motiu, a través del suport de les TIC treballarem amb els alumnes aquesta competència tot permetent valorar la creació imaginària del portal de Betlem i d’igual manera, per mitjà del treball amb el programa Paint. Tractament de la informació i competència digitalà Aquesta competència incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió, utilitzant diferents suports (oral, escrit, audiovisual, digital), incloent les TIC com a element bàsic d’informació que permet aprendre i comunicar-se. Gràcies als ordinadors de l’aula d’informàtica i el treball per mitjà de diverses activitats creades i desenvolupades per mitjà d’aquest suport, els discents faran una cerca, selecció, registre i processament de la informació basada en l’ús de tècniques i estratègies diverses amb una actitud crítica i reflexiva. Competència matemàtica Competència d’aprendre a aprendreà És l’habilitat per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent cada vegada de manera més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. Aquesta és la competència principal que englobarà i guiarà el treball dels alumnes, ja que ells mateixos, a partir del voler saber fer, aprendran dels seus propis errors i seguiran endavant per aconseguir els objectius proposats. Competència d’autonomia i iniciativa personalà És l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana Es pot observar, per tant, que les competències remarcades en negreta es treballen de manera directa en la resolució del problema principal tractat.   Objectius generals de l’etapa d’Educació Primària . Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge. . Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals. . Iniciar-se en la utilització per a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació, seleccionar i valorar la informació rebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologies de la informació i de la comunicació. . Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.   Objectius específics llengua catalana/castellana .Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i d'ús de les llengües. .Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l'edat. .Utilitzar llengües eficaçment en l'activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. .Comprendre textos escrits que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper. .Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.   è Tots aquests objectius es treballaran amb el suport de les TIC, en concret de l’ordinador. Actualment trobem molts programes informàtics que tenen per objectiu ajudar els estudiants a comprendre i aprendre determinats continguts i habilitats, aquests reben el nom de programes educatius. Aquests programes, a part de proporcionar informació als discents, també inclouen aspectes que desperten el interès de l’infant, els motiven, parteixen del coneixement previ i cerquen el coneixement significatiu, els guien en el seu aprenentatge, els proporcionen un entorn de treball ric en estímuls, i els permeten aprendre dels seus errors. El programa utilitzat per a la redacció de la carta és un programa tutorial i d'exercitació ja que, dirigeix la feina dels alumnes tot pretenent que, a partir d'unes informacions i mitjançant la realització de l’activitat, els estudiants posin en joc determinades capacitats i aprenguin o reforcin les  habilitats de lectoescriptura. En canvi, el programa amb el qual els discents faran el portal de Betlem és un simulador ja presenta un entorn dinàmic a través d’animacions interactives que facilita la seva exploració i modificació.
Continguts	Conceptual: Internet Jocs interactius Programes (Paint...) Escriptura estructurada, clara i coherent Procedimental: Utilització correcta de l’ordinador Dibuix amb l’eina MS Paint Escriptura per mitja del teclat Actitudinal: Actitud positiva i activa davant les TIC. Voluntat d’aprendre Respecte al material utilitzat.
Previsió de la seqüència d’activitats	1)      Carta als Reis Mags d’Orient: http://www.terra.es/carta/carta.htm Per mitjà del link proposat es pot crear una carta tot responent a les preguntes plantejades fent clic a través de dibuixos significatius o escrivint paraules fàcils i coneixedores dels nens d’aquestes edats. Un cop creada aquesta, el mateix programa dona l’oportunitat d’imprimir el resultat. 2)      Creació d’un portal de Betlem online: http:www.educarm.es/templates/portal/images/ficheros/alumnos/1/secciones/1/contenidos/357/pesebre.swf Arrossegant les diverses figuretes del Betlem sota un fons caracteritzador d’aquesta situació, es pot crear de manera senzilla el portal on va néixer Jesús.   3)      Dibuixos per pintar: http://coloringbookfun.com/christmas/index.html D’aquesta pàgina web es poden extreure diversos dibuixos representatius del Nadal que cal pintar. Es proposarà a l’alumnat copiar-los al programa Paint i des d’aquest, calorejar-lo amb les eines corresponents. Finalment, els imprimirem per adornar l’aula per la festivitat.   4)      Joc nadalenc: http://www.vedoque.com/juegos/juego.php?j=Navidad-2008
Fonamentació psicopedagògica del disseny	-Vinculació amb els continguts (interdisciplinarietat): Tot i que l’argumentació i reflexió entorn de la carta als reis d’Orient es basa en l’àrea de llengua catalana, també hi ha altres àrees que es treballen: Llengua castellana: la redacció de l’escrit per mitjà de les TIC es realitza en castellà, per altra banda, es treballa la cerca i comprensió d’informacions escrites. Educació Artística: tractament de dibuixos per mitjà del programa Paint, estructuració d’un pessebre a través d’imatges… Informàtica: Utilització de l’ordinador per desenvolupar els treballs, cerques d’informació i consultes...   -Teoria constructivista (Jonassen, Peck i Wilson,1999) è El coneixement es construeix è La realitat es troba a la ment è Hi ha múltiples perspectives del món è El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient è El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants è El coneixement no es pot transmetre è El significat es negocia de forma social è El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzen è No tot significat es crea de la mateixa manera   Principis didàctics: La finalitat de l’acció educadora és aconseguir el major grau possible d’autonomia moral, social i intel·lectual dels alumnes. Perquè aquest objectiu es compleixi cal tenir presents una sèrie de principis didàctics i pedagògics per tal de garantir la coherència en el tractament educatiu tant a nivell vertical (diferents cicles i etapes) com a nivell horitzontal (diferents àrees), sempre relacionant-se tots ells amb una concepció constructivista de l’aprenentatge. Un dels principis didàctics és partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat tot contextualitzant els conceptes nous a partir dels coneixements previs dels discents, tenint en compte el procés d’evolució psicològic i els coneixements anteriors tractats. Cal assegurar la construcció d’aprenentatges significatius  a partir de l’establiment de vincles significatius entre els nous continguts a aprendre i els que ja es troben en la estructura cognitiva del discent. Per tal que es realitzi aquest fet cal que el subjecte estigui motivat, que allò après tingui una funcionalitat i que els continguts rellevants estiguin ben estructurats. Garantir la funcionalitat dels aprenentatges té la finalitat de poder utilitzar els coneixements en situacions reals i per tal de confrontar -los amb altres aprenentatges. Promoure l’activitat mental de l’alumne fa que  l’alumnat sigui capaç de reflexionar sobre allò que està aprenent. El desenvolupament de la capacitat d’aprendre a aprendre permet integrar-se eficaç i constructivament en la societat i posteriorment participar en la seva transformació. Són necessaris els procediments i les actituds en l’educació per tal de crear eines de treball i assimilar els conceptes i les tècniques. El caràcter lúdic de les activitats es refereix a les activitats que es duen a terme en el procés d’ensenyament-aprenentatge, les quals han de ser gratificants i estimulants perquè l’alumne construeixi els seus aprenentatges. Impulsar les relacions entre iguals permet la confrontació entre punts de vista, la presa de decisions de manera col·lectiva, l’organització amb un grup de treball o la superació de problemes per mitjà del diàleg i el raonament. Finalment, l’enfocament globalitzador es refereix a la forma contextualitzada en que es presenta la realitat i l’orientació que rep l’alumne en l’aprenentatge d’aspectes d’aquesta. El punt de partida de l’estudi ha de ser la pròpia realitat a partir de la qual i per mitjà de nuclis globalitzadors es relaciona amb altres aspectes. Tots i cada un d’aquests principis es troben reflectits en l’activitat principal de la realització de la carta als reis Mags d’Orient i d’igual manera es recolzen en les diverses activitats procedimentals que es desenvolupament tant en vinculació amb aspectes nadalencs com en la preparació, reflexió i argumentació del problema del qual parteix tot.   -L’aprenentatge ha de ser significatiu, i per tant, basar-se en un paper: Actiu: Els discents participen de manera activa. Constructiu: Es parteix dels coneixements previs dels alumes. Intencional: Els alumnes aconsegueixen els objectius marcats a partir de les seves necessitats. Col·laboratiu: Treball conjunt, amb l’ajuda de la mestra mediadora. Conversacional: Es parteix del diàleg per a seguir els passos marcats i resoldre els dubtes sorgits.  Reflexiu: Cal tenir present la valoració dels discents i reflexionar sobre tot allò creat, per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional. Contextualitzat: L’activitat està contextualitzada en el centre educatiu i en concret, en l’aula d’informàtica per ser l’ordinador l’eina de solució del problema plantejat pels alumes.   -->Model : IDEAL (Bransford i Stein,1984): identificar problemes +definir i representar+ explorar estratègies + actuar + mirar endarrere i valorar.      -Tractament de les noves tecnologies: En la nostra societat cada dia trobem més ordinadors i màquines a les diferents activitats productives, de creació i lleure. Per altra banda cada cop més s’estan expandint les xarxes de comunicació a tots els àmbits de la vida ciutadana. Aquests dos aspectes constitueixen la mutació de la nostra societat cap a la societat de la informació. Aquests canvis afecten la manera de treballar de la majoria de la població i simultàniament, la manera com ens relacionem entre nosaltres, la manera com aprenem i què aprenem, la manera com accedim a la cultura i a quina cultura accedim. Per tant, en la societat actual, també anomenada societat de la informació i de la comunicació, la formació en les noves tecnologies és un eix vertebrador. En l’àmbit de l’educació cal ensenyar a utilitzar aquestes màquines i proporcionar una actitud crítica per saber-ne fer un bon ús. Pel que fa a l’educació trobem una gran influencia de les noves tecnologies per a tot tipus d’aplicacions educatives, les TIC són mitjans, és a dir, eines i materials de construcció que faciliten l’aprenentatge, el desenvolupament d’habilitats i diferents maneres d’aprendre, tenint en compte els diferents estils i ritmes dels alumnes. Aquest redactat justifica la utilització de les noves tecnologies i la vinculació que ha fet la mestra, i la psicopedagoga en la preparació del procediment amb l’ajuda de l’ordinador com a eina educacional, ja que la tecnologia permet impulsar un aprenentatge més significatiu en el camp de l’educació.
Procediments i criteris d’avaluació	L’acció educadora té com a propòsit contribuir al desenvolupament integral de l’alumne i per poder realitzar-ho són necessaris processos d’avaluació, ja que l’eficàcia depèn de la capacitat del discent d’autocorregir-se i regular la seva actuació en funció dels assoliments aconseguits pels alumnes. La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa, comprovar els progressos dels discents amb l’avaluació contínua i sumativa i orientar la tasca del professorat al progrés dels alumnes.   El fet de ja conèixer als alumnes d’anys anteriors és una garantia per saber de quins coneixements previs parteixen en referència a la utilització de l’ordinador i els diversos programes que caldrà tractar. D’igual manera, i per l’edat en que es troben, tots els passos a seguir seran visionats i revisats per la mestra, la qual tindrà un paper de mediadora i orientadora en la feina a realitzar, tot avaluant els diferents processos seguits per a realitzar les activitats. Per altra costat, també es reflexionarà sobre si els objectius plantejats des d’un bon principi s’han complert i d’igual manera, es preguntarà als alumnes la seva opinió sobre l’experiència realitzada.   -Criteris d’avaluació: • Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos tecnològics. • Relacionar l’estructura en paper amb la desenvolupada per mitjà de l’ordinador. • Conèixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participació per mitjà de les TIC i la importància i beneficis que aquests aporten a la societat actual. • Utilitzar correctament l’ordinador. • Usar diferents eines tals com MS Paint per dibuixar. • Saber escriure per mitjà del teclat. • Argumentar, planificar i portar a terme experiències senzilles en la resolució de problemes.
Previsió de temporització	Les activitats es realitzaran des de inicis del mes de desembre fins a la finalització de les classes escolars (22 de desembre). Les sessions seran de 2h setmanals (l’hora d’informàtica i l’hora destinada al treball de recerca) durant dues setmanes aproximadament (4h en total). Cal tenir present que la resolució del problema està vinculada amb les motivacions  dels aprenents i, per tant, aquest període pot variar segons les aportacions d’aquests i de les seves inquietuds (deixant pas a la improvisació).   -Atenció a la diversitat: El creixement quantitatiu dels destinataris de l’educació comporta un augment dels factors de diversitat en l’alumnat. La diferencia de ritmes de treball és un aspecte a tenir present de diversitat dins l’aula. No tots els alumnes assoleixen els coneixements de la mateixa forma ni amb el mateix temps. Cada alumne té unes característiques diferents que porten a la realització de la feina amb major o menor facilitat. Amb l’objectiu que tots ells puguin assolir els màxims coneixements possibles, els alumnes que primer acaben les feines podran ajudar als altres en la realització de les activitats.  A la classe de primer B trobem alumnes amb necessitats educatives especials. Un noi amb trastorns de lectoescriptura i principis de dislèxia caracteritzat per tenir una lectura i escriptura pobres. La lectura de les paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba ja que no veu la paraula a primer cop d’ull. Per altra banda també té dificultats en la cal·ligrafia i realitza moltes faltes d’ortografia. Per aquesta raó cal intentar adequar el procés d’ensenyament-aprenentatge a les característiques de alumne que presenta aquesta necessitat, ja que ell es troba suficientment capacitat per adquirir els coneixements acadèmics bàsics de l’aprenentatge escolar. Per millorar la autoconfiança del nen es necessari enfocar algunes de les activitats a partir d’aspectes que ell realitzi correctament (fet pel qual s’han projectat activitats basades en diferents competències). Per altra costat, la mestra realitzarà el treball conjuntament amb ell per tal de no emfatitzar els seus errors.  Aquest motiu pot provocar un canvi de temporització per tal que el discent en qüestió pugi fer la mateixa feina que la resta de companys de l’aula.